Quina es la forma jurídica que més m’interessa: empresari o soci cooperativista?

La resposta a aquesta pregunta va estretament lligada als objectius personals de cada transportista ja que existeixen limitacions. A continuació intentarem explicar-te els principals avantatges i inconvenients de cadascuna d’elles.
Com a empresa existeixen diferents opcions:

Empresari autònom / individual

És aquell que es dona d’alta en el règim d’autònoms i que a més es dona d’alta al cens d’empresaris d’hisenda complint amb els mateixos requisits que qualsevol empresa (alta activitat, local, epígraf, llibre visites, etc.). A banda, s’haurà de tenir en compte que durant la consecució de l’activitat:

  • Haurà de realitzar la comptabilitat i presentar els models fiscals que escaiguin davant l’agència tributària (AEAT).
  • Realitzar els diferents tràmits davant la tresoreria general de la seguretat social (alta, baixa, bonificacions, subvencions, incidències, etc.).
  • Respondrà davant de l’administració i de tercers amb tot el seu patrimoni personal present i futur.

L’empresari autònom pot escollir si tributar per estimació directe o pel sistema simplificat, més conegut per “mòduls”, (aquesta últim molt emprat al sector però cada vegada més limitat (al 2016 no es podrà facturar més de 75.000 € a empreses, del contrari s’exclourà del règim de mòduls).

En el cas d’estimació directe, que es el sistema en el qual es veuran abocats la immensa majoria d’empresaris autònoms que es dediquen al mon del transport, es paga a hisenda la diferència de l’IVA entre les factures emeses i les suportades, no com en el sistema de mòduls (aquest va fixat per uns segments predeterminats).

Tenint en compte que l’empresari autònom respon amb tot el seu patrimoni present i futur, no es una forma jurídica indicada per a créixer, tot i que també permet tenir treballadors i diferents vehicles.

Societat Limitada (SL), Societat Limitada Unipersonal (SLU), Societat Anònima (SA)

Existeixen altres formes jurídiques però les anteriors son les més emprades i ens centrarem en aquestes. Per a constituir l’empresa es necessiten tres socis (en el cas de la SLU només un). Per a donar-la d’alta a hisenda en l’epígraf de transports s’hauran de complir una sèrie de requisits (escripturar a la notaria, alta activitat, local, epígraf, llibre visites, etc.). Després s’haurà de registrar per part del registre mercantil competent. A banda, s’haurà de tenir en compte que durant la consecució de l’activitat:

  • S’haurà de realitzar la comptabilitat i presentar els models fiscals que escaiguin.
  • Registrar i legalitzar els llibres d’aportacions, de socis, etc.
  • Realitzar els diferents tràmits davant la tresoreria general de la seguretat social (alta, baixa, bonificacions, subvencions, incidències, etc.).
  • En cas de ser administrador de la societat pot respondre davant de l’administració i de tercers amb tot el seu patrimoni personal present i futur.
  • S’haurà de complir amb totes les especificacions previstes en la llei per a qualsevol empresa, independentment del seu tamany.

Es la forma jurídica més indicada per als transportistes que volen créixer i tenir la seva pròpia empresa de transports, amb diferents treballadors i camions. Per a un sol treballador i un sol camió no acostuma a ser rentable.

En totes les opcions detallades anteriorment s’han de complir tot un seguit de requisits davant de transports per tal d’aconseguir la targeta de transport. A continuació es detallen els més importants:

  • Disposar del títol de capacitació professional.
  • Tenir tres vehicles nous o amb una antiguitat màxima de 5 mesos; cas contrari es pot comprar una empresa que causa baixa en la activitat i que disposa de targeta de transport i tota la documentació al dia (molt important). Aquesta última opció acostuma a tenir un cost econòmic alt.
  • Acreditar una solvència econòmica de 9.000 € per al primer vehicle i 5.000 € per a cadascun dels següents (per exemple, per un total de tres camions s’haurien d’acreditar 19.000 €).
  • Demostrar la honorabilitat per part de la persona que aporta la capacitació professional.

Soci d’una cooperativa de treball associat


És aquell que causa alta en una cooperativa de treball associat dedicada al sector del transport. Els principals requisits per entrar en aquest tipus de cooperatives son:.

  • Sol·licitar l’alta com a soci a la cooperativa i ser admès per part d’aquesta. Aquesta alta anirà condicionada a una aportació obligatòria (cada cooperativa estableix l’import i si es fracciona o no), i a banda també es pot demanar al nou soci que satisfaci una quota d’ingrés (l’import d’aquesta l’escull la cooperativa i ha de ser el mateix per a tots els socis).
  • A banda de l’aportació, es bastant habitual que les cooperatives demanin un aval al soci per a fer front a les possibles sancions que arribin fruit de l’activitat duta a terme per aquest.
  • Aportar un camió que permeti obtenir targeta a la cooperativa en funció de la mitjana d’edat de la flota d’aquesta.
  • Cost mensual: una quota mensual que varia en funció de la cooperativa. A banda, hi ha cooperatives que estableixen altres pagaments.

No s’haurà de donar d’alta al cens d’empresaris ni complir amb els requisits d’una empresa (alta activitat, local, epígraf, llibre visites, etc.). Tampoc s’haurà de complir amb cap especificació de transports per a l’obtenció de la targeta donat el cas que la cooperativa ja en té i es aquesta la que ha d’acreditar que compleix amb els diferents punts que sol·licita l’administració.

És una opció totalment vàlida per al conductor que vol ser transportista ja que a la pràctica, tan la barrera d’entrada a l’activitat com el cost de manteniment de la mateixa surt molt més a compte que no pas com a empresari individual o empresa. Tanmateix, no es una forma jurídica indicada per a créixer com empresa ja que no permet tenir treballadors.

Publicat a General